Camí Sòria
CAMINO SORIA
Ho cantava Gabinete Caligari a “Voy camino Soria” :
A la ribera del Duero existe una ciudad,
A la ribera del Duero, mi amor, te espero
Voy camino Soria, ¿tu hacia donde vas?
Allí me encuentro en la gloria que no sentí jamás
Camí a Sòria, prop el Duero no hi ha només una ciutat. Tres més li fan companyia : Burgos, Segòvia i Valladolid. Quatre conflueixen en la conca d'aquest riu. Quatre li donen a aquesta orografia una aparença preciosa, plena de vinyers banyats pel sol de Castella i Lleó. Terra Lleonesa, terra que nodreix uns ceps únics d'aquell país. Terra fornida pel magnífic riu Duero, que alimenta el subsòl des de San Esteban de Gormaz fins a Quintanilla de Onésimo, passant per tan emblemàtics llocs de conreu com Aranda, Pedrosa de Duero, Pesquera o Valbuena de Duero. Molts són els que componen la DO, molts són els que deixem al tinter.
La història ens parla del pas dels fenicis i més tard dels romans, com portadors de les vinyes a aquesta terra. Bé que són els romans i després els monjos de Cluny els que, sobre 1925, comencen a regular la qualitat dels vins. Però el passat se l'endú el vent i qui als nostres dies n'han fet el nom i s'han carregat la DO Ribera del Duero a l'esquena han estat tres actors principals. D'aquests són dos els que comencen: Jesús Anadón i Pablo Peñalba López, que el 1979 van demanar el nom provisional. És el 1982 quan s'estableix i entra el tercer, bodegues Protos, fundades el 1927 amb el nom de Bodegas Ribera de Duero. En néixer la DO van cedir el nom i adopten pel celler el del seu vi insígnia, passant a nomenar-se Bodegas Protos.
A bastament coneguts són els seus vins, dels que els negres en són l'estendard, sense desmerèixer uns grans rosats. A Enterwine hem decidit fer un homenatge als vins de Ribera de Duero, que juntament amb Rioja i Priorat conformen el bo i millor de l'estat. No creiem estar descobrint-vos res de nou, si ets novell en això del vi ja sabràs de la nomenada d'aquesta DO. Si n'ets coneixedor suposem que la tindràs en bona consideració i si us la descobrim (cosa que dubtem) ens fa contents, prepareu-vos per gaudir-la en qualsevol cas.
Comencem pels joves. Finca Resalso 2013 del celler Emilio Moro, entranyable vi negre de Ribera de Duero. Diem entranyable perquè a Enterwine ens l'apreciem. Un jove encantador, murri i inconformista, que camina amb pas ferm i millor cada any. Monovarietal de “Tinta Fina” passa per una maceració en fred a una temperatura controlada amb camises de fred, per evitar astringència al vi. Fermentació també a temperatura controlada entre 23 i 25 graus, seguint amb la malolàctica i després quatre mesos de criança en bóta. En copa ofereix un bonic vermell picota de capa alta. Rivet violaci que tenyeix la copa al pas, deixant una llàgrima uniforme. Potent i càlid al nas. Una lleu airejada mitja hora abans li plaurà. Fruits negres madurs, balsàmic, regalèssia de costat amb suaus notes de criança. Vainilla, coco i toffe. Final amb tocs fumats, torrats i un cert deix mineral. Pas seductor en boca, ben conjuntat i estructurat. Generós en fruits negres, madurs i ben mesurats. Bona acidesa, s'expandeix i porta nous aromes. Notes làcties, cor balsàmic amb el toc just de regalèssia negre. Llarg i agradable, retro afruitat molt marcat cap a notes de criança. Boníssim, incansable.
El següent a la llista és Astum 2013, del celler Tionio, una sorpresa agradable. Fins ara un desconegut per a mi (Oscar) però ve de la mà i protecció de na Sònia (un ens més d'enterwine). Pertanyent al grup Parxet, es localitza a La Asperilla, Peñafiel, a uns 850 metres d'alçada. D'agricultura ecològica, s'evita la utilització de sistemes fitosanitaris per evitar plagues i malalties respectant la natura, raó per la qual també s'utilitza adob d'origen animal. Vinificació en dipòsits d'inox i posterior criança en botes de roure Allier de gra mitjà. A la vista ofereix un profund vermell violaci, amb reflexos lilosos i un punt morat a la vora. Menisc glicèric de bonica llàgrima caient. Nas mot afruitat, fruits vermells i negres explosius. Notes làcties i de llaminadura, caramel Kojack. Centre balsàmic, mentolats. Fi i elegant, Alegre. Elegant pas en boca, fi. Les fruites sorgeixen per sobre de tot, perduren durant tot el glop i vesteixen els companys d'esbarjo. Nucli balsàmic, mentolats i regalèssia negra. Acidesa equilibrada i bona estructura. Alegra. Fàcil de beure. El glop s'allarga, perdura i finalitza amb una amargor que convida a un nou glop. Sorprenent i personal.
Pago de los Capellanes Roble 2013, aixeca passions i records a Enterwine. Un Ribera de Duero que molts coneixem, un vi negre indispensable a moltes taules. Possiblement un dels joves més gastronòmics de la DO, present a molts restaurants i molt estimat. Procedent de “ Tempranillo” seleccionat entre totes les parcel·les de les 35 hectàrees, triades pel major índex d'antocians. Pre-fermentació en fred, fermentació alcohòlica espontània amb batonatges i remuntats diaris. Malolàctica sense addició de bactèrias durant 24 dies i criança posterior en botes de torrat mitjà per 5 mesos. Vermell picota de capa mitjana en copa , bonic i radiant. Robí a les vores amb llàgrima uniforme. Al nas les notes de criança hi són presents, cacaus, vainilla i caramel. Uneixen les seves forces a fruits vermells madurs, llepolies. Gerds i mores. Molt perfumat, flors blaves i fons balsàmic. Pas suau per boca, a despit de la joventut posseeix un perfecte equilibri. Fruita vermella fresca, jove, àgil. Taní present sense arribar a molestar. Torrats i torrefactes es fonen amb els balsàmics. L'acidesa està molt equilibrada, arrossegant i allargant el glop. Un altre vi amb final amargant que demana més. Imprescindible, de fons d'armari.
Parada de Atauta 2011 no és de fons d'armari, és de Dominio de Atauta i és el monstre dins l'armari. Parlem d'un dels vins més personals de Ribera de Duero. Un gran entre els mitjans, Capaç de fer somriure a més d'un Déu de l'Olimp. Monovarietal de “Tinta Fina” procedent de vinyers d'entre 80 i cent anys, a quasi mil metres d'altura . Maceració en fred i fermentació en inox. Lleu filtrat i repòs en pota durant 12 mesos, la meitat en bóta de roure nou. A la vista ofereix un vermell guinda de capa mitjana baixa, rivet robí de menisc glicèric. Tenyeix al pas i deixa una llàgrima uniforme i abundant. Bona intensitat de fruits vermells i negres al nas. Mentolats i rastres de sotabosc, romaní i arrel de regalèssia. Apareixen les notes de criança, precises, contingudes, cremoses. Complex, gran Ribera! En boca posseeix una bona entrada, amb fruits negres en compota com a carta de presentació. Nucli de torrefactes, fumats i notes de tabac, especiat. Ampli, sedós i seductor. Taní hiper polit, meravellós. Segon acte ple a vessar de xocolata, caramel... Quasi es pot mastegar. Complex, llarg i amb un retro espirituós. L'acidesa està delineada, és llarga i fa perdurar el glop molt en boca. Tros de vi!
Finca Villacreces 2009 és un habitual dels punts de Mr.Parker, El seu germà menor repeteix com millor RCP espanyola i és que al celler Finca Villacreces saben fer bé les coses. Quasi un monovarietal de Tempranillo, amb un 10% de Cabernet i un 4% de Merlot. Fermentació i criança en bóta de roure francès durant 14 mesos, filtrat amb albúmina i repòs de 6 mesos en botella abans de sortir al mercat. En copa vesteix un bonic vermell robí de capa mitjana baixa. Rivet robí que deriva cap a teula a la vora. Menisc molt glicèric, que deixa una llàgrima gruixuda tenyint al seu pas. A copa parada en nas imperen les notes de criança, després d'un lleu moviment s'entrelliguen les notes a fruits negres i vermells. Ballen les notes de criança al seu voltant i es confirma un cor balsàmic i especiat. Conjunt precís amb gruix. En boca ofereix distinció i finor. Fruita vermella ben conjuntada, notes làcties, expressiu. Dòcils balsàmics i suaus especiats. Cremoses notes que atenuen el glop. Perfecta harmonia, glop llarg i ampli. Taní ben integrat. Alta costura que vesteix Ribera de Duero amb vestit de setí.
Bosque de Matasnos 2010 Edición Limitada és això, un vi que poques vegades es fa, i quan es fa s'ha d'aprofitar. Bodegas Bosque de Matasnos ens ofereix un assemblatge de Tempranillo i Merlot de ceps vells a gran alçària. Degut al seu baix rendiment s'embotellen menys de 2000 ampolles. Maceracions llargues amb pellofes i primeres fermentacions en inox. Posterior malolàctica en bóta de roure francès per 12 mesos, filtrat i embotellat per estar-s'hi 30 mesos. Vermell guinda de capa mitjana, rivet cardenalici i vora robí, acabant el menisc amb abundant glicerina, que deixa una pluja de llàgrimes. Marcat nas riberenc. Fruits vermells i negres. Balsàmic i especiat. Excel·lent assemblatge de la fusta, untuós i elegant. Gran conjunt. En boca el glop és sedós, equilibrat i elegant. Trigonometria elevada, varietal, elaboració i terrer que donen un genial i ambiciós negre de Ribera de Duero. Llepolia de fruites combinada amb un cor especiat. Agradables notes de criança. Acidesa perfecta, glop llarg i ampli. El retro nasal ens retorna fruits negres. Brutal expressió de Duero, personal, no perd cap tret de la identitat de la DO.
Esperant degustar més vins de la Ribera de Duero en properes catas, creiem que aquesta fa honor als magnífics vins i terra. Com sempre és un honor descobrir vins amb vosaltres, encara que, ja sabeu:
Proveu, cateu i decidiu. És la vostra elecció!
You must be logged in to post a comment.
click here to log in