EN TERRA DE MEIGAS, EL VI NEGRE.


No crec que descobreixi jo ara l'or de Moscou, ni tan sols que reveli una gran veritat, però sí afegiré una mica més de llum per a molts aficionats al vi. I és que a Galícia es fan uns formidables vins negres.

 

Sí, heu llegit bé; i no, el tast no ens ha afectat tant com per desvariejar. A Galícia es fan uns senyors vins negres. La seva gastronomia sol anar lligada al marisc i peixos, per això sigui més coneguda la vertent dels seus vins blancs dels que ja vàrem parlar al nostre post de Semana Santa.

  

Per ser honestos, no tot és marisc a Galícia o és que la seva vedella no és conegudíssima? Com també ho són les seves panades, "callos" amb xoríç,.. aquest mateix en la seva versió criolla o acompanyant més germans carnals en un bon "xurrasco", pedrer, braó de porc ("lacón"), "zorza" (carn de la matança adobada", la escudella gallega, els seus embotits, guisats acompanyats d'exquisides verdures i llegums.  I els pebrots de Padrón!! Per Dèu, quina gana!!

  

Les creencies en "Meigas" porten a moltes històries, porten a creure en el més remot, les històries porten al ser humà a autosuperar-se, sense els somnis i les nostres pors, sense el nostre papu o home del sac i "meigas" no som res. La tradición ens arrela, ens porta als boscos d'on surten aquestes històries, on es creen i forgen. És l'entossudiment en crear uns vins negres excepcionals, on la història augura una catastròfe, on unes condicions climatològiques tan peculiars com ho són a Galícia tiren enrere al més experimentat. És aquí on els gallecs no s'acoquinen fàcilment; han domat l'Atlàntic, l'han creuat i utilitzat al seu favor, i les "Meigas" bufen ara els vents de l'abundància per als seus paisans, on tot el dit anteriorment no és impediment per crear uns vins que porten en voga durant els últims anys, per la seva particularitat i peculiaritat, però sobretot pel bon fer del poble gallec.

  

No és estrany que aquests amos de l'Atlàntic i mig món (rieu de l'expansió xinesa i flipeu amb la gallega) tinguin uns vins negres excel·lents amb els que delectar-nos per elevar-nos a la més gran nirvana vinícola. Les seves varietats van des de les més desconegudes Sousón, Merenzao o Brancellao, passant per algunes que ja ens comencen a sonar com la Loureiro Negra, la Caiño o la Espadeiro, i quedant per últim, la més coneguda Mencía.

 

 

Repartides en les seves cinc denominacions, on la Ribeira Sacra contempla la Mencía, Merenzao i Brancellao. A Monterrei la Mencía i a Ribeiro la Sousón i la Mencía. A Valdeorras utilitzen la Mencía i Merenzao. I, finalment, a les Rías Baixas trobem la Caiño, la Espadeiro, la Loureiro Negra i la Sousón.

  

Aquests raïms negres, exceptuant la Mencía acostumada a donar un vi més afruitat, són capaços de crear uns vins negres elegants, fins i de gran acidesa, amb un pas per boca diferent al que ens té acostumats el país, menys voluptuosos, més frescos, menys alcohòlics, persistents i de grans traces vegetals, extranys pel que s'inicia i de grata sorpresa pel seguidor. Els solen anomenar vins atlàntics, per la seva diferència notable amb la resta del país, però d'això es tracta, no? De tenir una diferència real entre comunitats i així podem gaudir d'aquesta diversitat.

 

Des d'Enterwine ens hem proposat aproximar-vos a aquests genials vins. Hem seleccionat vins varietals i de cupatges d'aquestes admirables terres de "Meigas". Esperem els aprecieu i gaudiu tant com nosaltres ho hem fet.