S'acosta la setmana de Quaresma, setmana en què els creientes han de fer un petit esforç gastronòmic deixant de banda la carn. En l'antiguitat es tractava d'un autèntic exercici d'austeritat, ja que Divendres Sant i el Dimecres de Cendr s'havia de dejunar i abstenir-se de menjar durant el dia sencer, fins arribar al Divendres de Quaresma on l'abstinència només afectaba als menjars amb carn. El dejuni s'entenia com la realització d'un menjar al dia sense luxes ni grans menjars.

 

Arribem a la meva part preferida, la Butlla. Permís (res recaptatori) pel qual l'Església atorgava al comprador, la llibertat de menjar certs productes depenent de la generositat i el seu consqüent privilegi.

 

La prohibició arribava als productes làctis i derivats, ous i carn, deixant les verdures, llegums i peixos com l'única font d'aliment a la Quaresma. Sobretot, i pel marc social, el bacallà salt o les sardines i verats escabetxats han estat un dels productes més consumits.

 

Un dels plats típics al nostre país, han estat els potatges de verdures i llegums amb bacallà. Aquests plats han derivat a dia d'avui en autèntiques obres d'art. Amb el que mai va comptar l'Esglèsia és amb l'habilitat gastronòmica del poble mediterrani, capaç de treure partit de tota la seva riquesa, creadors d'uns potatges, peixos amb salses, salaons de peix i altres barbaritats culinàries que farien plorar als àngels més celestials.

 

De la meva àvia Mercedes, orïunda de La Torre de Juan Abad poble de Ciudad Real, recordo un potatge molt castís, bunyols de bacallà amb cigrons; una gastro-experiència impressionant. De la meva àvia Blasa, nascuda a Chilluevar, Jaén, recordo els seus dolços típics, sobretot uns roscos gegants i buidats, i el millor unes flors fregides ensucrades; recordo estar al voltant d'ella mentres les fregia per a tota la família, veure com es formaven en l'oli del poble; era una tradició i un espectacle per als nens.

 

D'aquestes exemples està la península plena, de tradició i d'una suposada austeritat que mai va comptar amb la capacitat culinària com a gran enemiga i, com no, pensant en aquests potatges, aquestes peixos, nosaltres des d'Enterwine volem associar-los a aquests vins blancs untuosos, vins blancs perfectes per a aquests opulents plats, de pas gruixut però amb la fruita i l'acidesa suficient com per mantenir un equilibri entre plat i beguda.

 

Per a això, hem pensat especialment en els vins blanc gallecs, perfectes per a aquestes ocasions, amb unes varietats com la Godello, Albariño i Treixadura. També hem escollit un parell de sorpreses que no desvetllarem fins el tast. Us esperem sorprendre i que descobriu uns vins ideals per a aquestes dates tan assenyales. Mentre aneu esmolant el llapis.

 

I ja sabeu: Proveu, tasteu i decidiu, és la vostra elecció!