TEMPS MODERNS

 

Molt es parla dels vins moderns. Aquests, des dels seus inicis pels noranta i eclosió a partir del nou mil·lenni, han irromput fort establint un nou fenomen. Les seves característiques eren i són fruita, frescor i complexitat.

Però si se'm permet fer llum sobre tot això, val a dir que els vins moderns han anat canviant en la seva continua evolució. Llavors, que són ara o cóm són els vins moderns?

 

Les pautes segueixen sent les mateixes encara que, a diferència dels seus antecessors, ara per ara existeix un cert retorn a la viticultura ecològica i , en conseqüència, a lo tradicional. La influència del màrqueting es veu reflectida en la etiqueta, també en els gustos. Per això vins fàcils, senzills (que no exemptS de complexitat) i directes per captar a perdut jove públic.

 

Un exemple senzill seria: El Cullerot 2013, vi blanc de Celler del Roure a la DO València. De vistós groc palla, que reflexa intensos colors ambarins daurats en copa degut al seu cupatge. Un perfum replet de fruita exòtica com el mango, lichis o xíndria, passant per peres i pomes molt subtils. La boca compleix, refrescant i espurnejant. Repetim amb les fruites, encara que aquí hi ha un predomini dels cítrics, ben portats amb records vegetals. Divertit, directe i no exempt de complexitat, però amb un tall comercial perfecte.

 

Altres grans canvis li han succeït al món dels vins rosats, sobre tot en la seva imatge interior. Aqiuesta moda de vins de menor extracció, donant vins amb color pell de ceba, salmó clar o rosa pal. Això afecta al contingut, dotat d'aromes dels dos mons ( blancs i negres) sense les característiques dels clàssics vins rosats. Exemple és el Muga Rosado 2014 a Rioja, un rosat vestit d'etiquetatge i ampolla clàssica. Guarda en el seu interior un rosat modern, de bonic rosa maduixa de reflexes salmó. Brillant i net. Al nas és ric en fruites vermelles, carregats de «chucheria». S'acompanya de préssecs i albercocs, pinya i maracujà. En boca les fruites tropicals envaeixen , secunden les de pinyol i notes florals estupendes amenitzen,. Té un cor especiat, amb un carbònic present. La acidesa és bona, el trago s'allarga i acaba en bona amargor.

 

Altres exemples de vins moderns, els de bon contingut i continent. Com abans vaig comentar, la etiqueta juga un important paper. Dos versions distintes són el Hombre Bala 2012 i el vi Tocat de l'Ala. El primer amb una etiqueta encarregada a un dibuixant de còmics , en aquest cas el català Jordi Lafebre. Cosa que devem al grup de Comando G a la DO Madrid. Imatge destinada al públic jove i amb ganes de provar un bon vi. D'intens vermell robí de capa mitjana, trobem un nas floral i afruitat, amb records típics de regalèssia a la Garnatxa i un fons de criança. En boca el seu pas és agradable, bon equilibri fruita /espècia/bàlsams quasi perfecte, un trago agradable que s'allarga al paladar i no es fa gens pesat. Amb un apunt final a cremosos de bóta. Un vi estupend que no es fa en cap manera pesat. També és el cas de Tocat de l'ala 2013. vi de la DO Empordà per Roig i Parals i Coca i Fitó. Etiqueta que ens mostra una espècie de funambulisme de monocicle, fent peripècies en jaqué. De vistós porpra amb tons blavosos, deixa una bonica llàgrima fina que tenyeix al pas. Nas ample en fruits vermells, fons boscós, mediterrani. Anisats i flors blaves, romaní i perfum molt polit. En boca és una bomba, bones sensacions làctiques. Caramel de maduixa, gerds i mores. És un llaminer incansable, que s'envolta amb notes del seu pas per la bóta, especiat i balsàmic. Un geni i figura, aquest vi.

 

La serietat no està exempta en el tall modern, bons són els dos exemples que posem a continuació. Artuke Finca Los Locos 2012. Pel seu nom diríem poc, però estem davant un potent Rioja de la banda alabesa. Vermell cirera fosc, capa alta, amb reflexos violacis. Primer punt modern, major extracció de color. Nas rodó, fruita negra madura. Cor boscós, aromes cremoses i final mineral. Terroir i varietals. Boca majúscula. Fruits llaminers, amb punt de licor, amplitud , energia. L'equilibri és possible davant tanta magnitud. Torrats, cremosos, especiats, bàlsams, no para, no para. Gran , genial, estupend, un Rioja dels nous, un Rioja per enamorar-se.

 

El següent exemple, versió blanca. Del grup Jorge Ordóñez a Rías Baixas. Un Albariño brutal, La Caña Navia 2010. Imatge sòbria, ampolla de pes. La serietat acompanya, però el nom desconcerta. El seu interior enlluerna i et torna el sentit. Ens trobem davant un Albariño magne, quasi excels. De bonic groc blat daurat, brillant i lluminós. En nas és el perfum que ansia Grenouille. Fruita exòtica madura, fruita blanca al forn, cremosos de brioixeria. En moviment apareix el frescor, untuositat, aigua de coco, traces vegetals.....inesgotable, complexe. En boca, frescor, untuositat. Amable, salvatge. La dualitat d'aquest Albariño és increïble. La seva càrrega de fruita, el seu poder madur, el frescor inusitat, el seu volum seductor. Fruita i criança, varietal i treball. Dues cares que s'ajunten en una moneda, que ofereixen un vi impressionant, llarg, etern, immens!

 

Clàssic o modern? No sé realment per què decidir-me. Està clar que el tall modern arriba a més públic. Quan puja el llistó, el puja amb escreix. Realment no sé quin futur li espera al sector, el vi modern s'arma amb tècniques del passat. I alhora el clàssic mira al modern com un amic....el que està clar és que tenim vins per a tots els gustos i per a tota la eternitat.

 

Salut!